En aquests temps que corren, de crisi
econòmica, social i de valors en què tot està en qüestió sembla, paradoxalment,
que la legitimitat democràtica gaudeix d’una salut confortable. Certament,
existeix un elevat grau de recolzament entre la ciutadania cap al règim
democràtic, però de manera paral·lela creix la desconfiança respecte als
partits polítics, la classe política i el funcionament de les institucions.
Aquest fenomen que conjuga l’acceptació del sistema polític i democràtic amb
una valoració negativa de la gestió dels governants rep el nom de cinisme democràtic. Es tracta, doncs,
d’un tret característic de la cultura política espanyola i un dels principals
elements de la desafecció política. Tots els
indicadors retraten que la ciutadania situa els actors polítics tradicionals
(partits, institucions) com un dels seus malsons, només per darrere de l’atur i
dels problemes econòmics. I això, com a societat, ens suscita una gran
preocupació i ens aboca a la necessitat de reflexionar seriosament.
D’acord amb el “Informe sobre la democracia en España 2012”,
la valoració de la democràcia a l’Estat
espanyol se situa en 5,8 punts sobre un total de 10. Aquest resultat
suposa un punt menys respecte la nota obtinguda l’any 2010 i consolida la
tendència negativa que es percep des de 2007. Els experts coincideixen a
assenyalar que el control de la política, actualment subordinada als dictats
dels cada vegada més poderosos mercats, ha esdevingut el principal dèficit democràtic
del nostre país. D’una banda, les persistents ingerències internacionals en la
política estatal i la dependència del poder polític a l’econòmic constitueixen
els problemes més greus de la nostra democràcia. La ciutadania, segons els
experts, creu que el poder representatiu perd autoritat front al no
representatiu i, que el Govern estatal perd competència front a les
institucions supraestatals. D’altra banda, ambdós, experts i ciutadania,
coincideixen a subratllar que la corrupció i la baixa qualitat de la classe
política s’inclouen entre les principals mancances del sistema democràtic. A
més, l’informe recalca que les urnes es presenten com un mecanisme vàlid per al
control dels representants polítics: la corrupció té un cost electoral i ha de
ser un al·licient per a una pràctica política més honesta, el mecanisme per
tant, actua com a impediment per als deshonestos.
A banda d’això, és evident que l’escassa
transparència que regeix la presa de decisions polítiques i el baix rendiment
de comptes de la gestió política davant de les institucions democràtiques i de la
ciutadania són factors, tots ells, que cal abordar de manera imminent.
Durant els darrers anys, les
protestes ciutadanes al carrer expressades a través de moviments com el 15-M o
la Primavera Valenciana han
esdevingut una força creixent en l’esfera política. Les seues accions de
protesta respecte al funcionament de la democràcia i els actes en què expressen
la desconfiança cap a la classe política posen de relleu un fet insòlit: una
ciutadania reflexiva, conscient i amb capacitat crítica ha esclatat arreu del
país. Convé recalcar que les cohorts més joves, aquelles que posseeixen els
nivells educatius més elevats, nodreixen essencialment aquesta enèrgica massa
d’individus amb judici polític.
Nosaltres, la joventut, pertanyem a
la generació amb un major nivell d’estudis, preparació i formació que la
precedent. Som una generació que hem crescut amb valors democràtics i ens hem
format en un espai en què els principis de llibertat i d’igualtat ens han
definit de manera col·lectiva. Malgrat
això, les nostres expectatives de cara al futur més immediat són ben magres. És
per això que estem convençuts de la necessitat de regenerar el sistema
democràtic a fi que el rendiment del mateix esdevinga eficaç per a la
ciutadania. Els partits polítics, la classe política i les institucions
requereixen de profunds canvis per tal de fer front a les noves realitats
socials i fins ara no estan donant solucions eficaces, no propicien els canvis
necessaris. La regeneració democràtica dels actors polítics, indispensablement,
haurà de venir de la mà d’aquesta preparada generació.
Farem nostres les paraules de l’intel·lectual
valencià, J. Francesc Mira en referència a l’acció política. Aquest assenyala
que els seus fonaments, ara més necessaris que mai, haurien de ser: l’ètica de
la veritat, l’ètica de la raó i l’ètica de la responsabilitat.
Rubén Gomar i Morant
Estudiant de Ciències Polítiques i de l’Administració
Pública
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada