Los Alcaldes de l’Ombria del Benicadell se movilizan contra la planta de residuos animales de La Pobla del Duc

Los Alcaldes de los municipios de l’Ombria del Benicadell han dado ya los primeros pasos para movilizarse contra la planta de residuos animales que el Consell propone autorizar en en La Pobla del Duc. En concreto, los primeros ediles de los municipios de La Pobla del Duc, Beniatjar, Otos, Montixelvo, Carrícola, Bélgida o Castelló de Rugat, entre otros, se han reunido para abordar una cuestión que creían ya finiquitada, y cuya reaparición les ha causado “indignación y sorpresa”.

El Alcalde de La Pobla del Duc, Vicent Gomar, ha anunciado que el Ayuntamiento poblano “no va a amedrentarse” y luchará con todos los recursos legales a su alcance contra una decisión “que desprecia la voluntad expresada por toda una comarca”. Cabe recordar que el proyecto para tratar en la localidad residuos animales tipificados como “peligrosos” se fraguó durante la última etapa en el gobierno del exalcalde Natalio Navarro (PP), suscitando protestas y la oposición de la Mancomunitat de Municipis de La Vall d’Albaida (ratificada en una sesión plenaria celebrada en Benicolet) y de los plenos de ayuntamientos gobernados incluso por el Partido Popular, que no apoyaban el interés de Navarro por la planta. A este rechazo unánime de los ayuntamientos se sumó el de la ciudadanía, con manifestaciones físicas, pancartas, movilizaciones y la presentación de hasta 3.000 alegaciones.

Ya con la nueva corporación al frente, el Ayuntamiento de La Pobla rechazó el proyecto el 7 de diciembre de 2011 exponiendo una larga serie de argumentos entre los que destacan especialmente dos: la empresa propone la implantación en dos fases, una de depósito de residuos y una segunda de transformación sin especificar fechas para cada una (que por tanto podrían estar muy separadas entre sí, con todo lo que ello conlleva); y la anulación con esta planta de toda la promoción turística en la zona, afectando al impulso de todo un espacio protegido como es la “Ombría del Benicadell”. 

Con su apoyo a la creación de esta planta, la Conselleria demuestra, según Vicent Gomar, “que no tiene en cuenta para nada las decisiones legitimas de los ayuntamientos, y rechaza de manera chulesca la voluntad de toda una comarca argumentando que se trata de un acto discrecional de la Conselleria”.

 

El alcalde de la Pobla del Duc ha anunciado que el departamento jurídico del Ayuntamiento va a revisar la orden del planteamiento de la DIC, y la realización de nuevas reuniones entre los municipios de la zona para establecer acciones conjuntas de cara a informar de la situación a la población y a la comarca: “La Pobla del Duc y La Vall d’Albaida ya han expresado por activa y por pasiva que no quieren esta instalación aquí, y vamos a luchar donde haga falta por defender esa voluntad”, manifestaba Gomar. El primer paso: la ratificación de un recurso contra la planta en el pleno que tendrá lugar este lunes 30 de diciembre a las 20:00 horas en La Pobla del Duc, al que han confirmado su presencia alcaldes y vecinos de diversas localidades afectadas.

L’última retallada educativa de La Conselleria d’Educació afectarà alumnes de 6 municipis de La Vall d’Albaida

Rubén Gomar

Alumnes d’Educació Primària de fins a 6 municipis de La Vall d’Albaida es veuran afectats per l’última retallada de la Conselleria d’Educació Cultura i Esport de la Generalitat Valenciana aprovada fa uns dies, i que introdueix diversos canvis en centres educatius de la comarca de titularitat pública.

En concret, al Col·legi Rural Agrupat Serra del Benicadell (Montitxelvo) se suprimeix una unitat i un lloc d’educació primària en l’aulari de Ràfol de Salem i una altra unitat i un altre lloc d’educació primària en l’aulari de Salem. Igualment es suprimeix una unitat i un lloc d’educació infantil en l’aulari de Rugat, i s’adscriu el lloc d’educació infantil itinerant a l’aulari de Terrateig. Pel que fa al Col·legi Rural Agrupat Castell de Carbonera d’Otos, en l’aulari d’aquest municipi es suprimeix una unitat i dos llocs d’educació primària.

Per al Secretari d’Educació del PSPV-PSOE de La Vall d’Albaida, Rubén Gomar, “aquestes decisions posen en perill el futur dels centres educatius als pobles més menuts de la Vall d’Albaida i a més, posen de manifest la manca de voluntat política per part de la Conselleria de millorar l’educació”. En paraules de Gomar, “també posa de relleu la inadequada previsió i planificació de l’oferta de l’alumnat: Haurien de saber que el resultat de suprimir aules i professorat és l’increment d’alumnes a les classes, la qual cosa dificulta el correcte funcionament, tant dels alumnes en l’aprenentatge com dels professors en el desenvolupament de les seues tasques docents”, assenyalava.

Recolzament a les protestes d’Otos

Pel que fa als actes de protesta a l’escola d’Otos, els socialistes s’oposen a l’eliminació de l’aula i dels dos llocs d’educació primària, que és l’etapa que s’encarrega de què els alumnes entenguen tot allò que els envolta i se senten motivats per aprendre: “volem mostrat tot el nostre suport a esta protesta convocada per a què la Conselleria no aplique una mesura que suposarà l’agrupació de tots els cursos de primària en una única aula, fet que suposarà un minvament de la qualitat educativa i afavorirà la pèrdua de població de les zones rurals. Com que no poden fer negoci amb les escoles rurals les deixen caure i no ho podem consentir”, assenyalava Rubén Gomar.

“Exigim que la Conselleria faça enrere i no continue amb les sistemàtiques i ferotges retallades atacant l’educació, perquè és fonamental per al desenvolupament social. Cal apostar per model educatiu en què els alumnes siguen l’eix central que els permeta formar-se i adquirir coneixements  en les condicions adequades; per això reivindiquem una escola pública, digna, de qualitat i en valencià”, concloïa el Secretari d’Educació dels socialistes de La Vall d’Albaida. 

La Generalitat acumula un deute superior als 6’5 milions d’euros amb 12 localitats de La Vall d’Albaida

La Generalitat Valenciana acumula al present mes de març un deute superior als 6’5 milions d’euros amb un total de 12 municipis de La  Vall d’Albaida, en concepte de subvencions concedides als exercicis de 2010, 2011 i 2012. Els socialistes de la comarca han denunciat que el deute, que arriba a fregar en algun cas l’equivalent als 1.300 euros per habitant, “està agreujant injustament la difícil situació a que s’enfronten les administracions locals, amb una Generalitat que ha trencat el principi de lleialtat institucional en incomplir sistemàticament uns acords que els ajuntaments han complit”.

El Secretari Comarcal del PSPV-PSOE de La Vall d’Albaida, Jorge Rodríguez, recordava que els ajuntaments han fet obres i han portat endavant serveis conveniats amb la Generalitat o subvencionats per ella, “i ara ens sentim enganyats, i el que és pitjor, els nostres veïns i veïnes estan patint les greus conseqüències d’una administració autonòmica irresponsable, ja que els consistoris veuen afectada la seua liquidesa, i amb ella la capacitat de prestar serveis bàsics, per motius totalment aliens a la gestió local”, assenyalava.

En concret, el deute pendent al mes de març de 2013 és de 2.860.000 euros a Ontinyent (77 euros per habitant); 1.003.000 a Bocairent (225); 900.000 a Albaida (146); 700.000 a La Pobla del Duc (275); 490.000 a Atzeneta d’Albaida (396); 200.000 a El Palomar (336); 126.000 a Carrícola (1285); 76.000 a Benissoda (184); 76.000 a Montixelvo (112); 75.000 a Bèlgida (104); 48.000 a Benissuera (229) i 13.000 a Sempere (271). Entre estes 12 localitats, el deute supera ja els 6.576.000 euros, sent destacable que alguns deutes corresponen a plans executats en 2009, com el Ruralter, que 4 anys després té pendents de pagament 90.000 euros a Atzeneta d’Albaida, 35.800 a Benissoda o 28.700 a Carrícola.

El Secretari d’Economia i Ocupació dels socialistes de La Vall d’Albaida, Vicent Gomar, afegia per la seua banda que “en estos moments de crisi, quan més necessari que mai generar confiança entre els ciutadans, ens hem trobat amb una Generalitat que es fa la sorda davant les reiterades peticions que fem perquè ens pague el que deu. El silenci de l’Administració Autonòmica davant les nostres reiterades peticions és indignant, la Generalitat i el seu president amb la seua actitud són hui un mal exemple per al conjunt de la societat valenciana”, concloïa Vicent Gomar.

Els socialistes de La Vall denuncien el retard d’un any en la resposta als ajuntaments que volen eixir del Consorci de Residus

Els socialistes de La Vall d’Albaida han denunciat que el retard en la resposta als 10 ajuntaments que volien eixir-se’n del Consorci de Residus “demostra les mancances al funcionament d’esta entitat que se’ns vol imposar a tota costa per part del Consell del PP”. La notificació a la proposta s’ha realitzat 11 mesos després del seu tractament a la Comissió de Govern de 20 de març de 2012, i més de 3 mesos després de la resolució de l’Assemblea del Consorci de 31 d’octubre de 2012.  Els ajuntaments havien presentat la seua petició amb anterioritat a tot aquest procés, per la qual cosa el retard a la notificació als municipis (que ha arribat hui) és de més d’un any.

A esta notificació, el Consorci del Pla Zonal de Residus de les zones X, XI i XII de l’Àrea de Gestió 2, en primer lloc, admet a tràmit la comunicació dels consistoris de Bocairent, Bèlgida, La Pobla del Duc, Atzeneta d’Albaida, Montitxelvo, El Palomar, Albaida, Bufali, l’Olleria i Agullent, els plenaris dels quals havien declarat prèviament que deixen sense efecte l’adhesió dels seus municipis al Consorci. En segon lloc, el Consorci declara que els efectes jurídics d’aquesta admissió a tràmit “ho són en l’únic sentit de preavís de 2 anys a què es refereix l’article 31 dels estatuts del Consorci”; per la qual cosa insta als ajuntaments a que acrediten, en el termini de dos anys, “que amb la separació no es perjudica els interessos públics que el Consorci representa, estar al corrent dels seus compromisos amb el Consorci, i, per últim, que garanteixen la liquidació i pagament complet de les seues obligacions econòmiques amb el Consorci”. Fins el compliment d’estos requisits, continua l’escrit, “els ajuntaments que sol·liciten la separació romandran com a membres de ple dret del Consorci”.

Independentment de la sol·licitud de la separació voluntària del Consorci conforme al procediment establert a l’article 31 dels Estatuts, els referits 10 municipis al·ludien un incompliment de l’article 22 dels mateixos “en no haver-se respectat el Pla de Minimització de La Vall d’Albaida, aprovat abans de la constitució del Consorci” per a declarar unilateralment sense efecte la seua adhesió al Consorci. A l’escrit remés hui als ajuntaments es dona compte de la proposta de la Comissió de Govern del 20 de març, on s’exposa que aquest incompliment denunciat “manca de fonament” per la qual cosa la declaració “no te cap eficàcia jurídica i deu quedar per intrascendent”.

Els socialistes valoren positivament la possibilitat que els ajuntaments puguen eixir-se’n del Consorci, “tot i l’incomprensible retard a la resposta, ja que ens donen dos anys per a justificar l’eixida i quan ens responen ja ha passat un”. Amb tot, aquesta eixida del Consorci no elimina la obligació dels municipis de lliurar el fem a aquest ens per al seu tractament, una imposició davant la qual els ajuntaments estan seguint una altra via legal, que a hores d’ara es troba davant del Tribunal Suprem.

Des del PSPV-PSOE de La Vall d’Albaida s’ha insistit que en aquest sentit el Consorci està actuant “com una mena de ratera sense eixida dins la qual ens volen tancar a la força als ajuntaments, partits polítics i ciutadans de La Vall d’Albaida no es sap ben bé per quin interès”. Els socialistes recorden que el mateix PP que està al front del Consell i del Consorci “va signar en 2005 un pacte autonòmic segons el qual el Pla de Minimització de la Mancomunitat s’havia de respectar, pacte que segueixen sense explicar-nos clarament per què s’incompleix”, afegeixen des del PSPV-PSOE.

El Contenciós Administratiu recolza la decisió de Montixelvo de no cedir el tractament de fem al Consorci

El Jutjat Contenciós Administratiu nº 1 de València ha recolzat la decisió de l’Ajuntament de Montixelvo de no cedir el tractament de fem al Consorci de Residus, en no admetre a tràmit el recurs presentat pel Consorci contra una resolució de l’Ajuntament a la qual es nega a lliurar els residus sòlids urbans a la planta de Ròtova.

L’Ajuntament de Montitxelvo, presidit pel socialista Josep Miquel Climent, va aprovar el 10 de juliol de 2012 una resolució contra l’acord de la comissió de Govern del Consorci del Pla Zonal de Residus de les zones X, XI i XII, que obligava a lliurar els residus sòlids urbans del municipi en la planta de transferència de Ròtova. Amb la seua resolució, l’Ajuntament de Montitxelvo demanava la suspensió de l’inici  del període transitori, mitjançant el qual el Consorci volia que tots els pobles de la Vall d'Albaida s'integraren i acabar així amb el Pla de Minimització de Residus de la Vall d'Albaida. El Consorci havia replicat a la resolució de l’Ajuntament demanat suspendre de manera cautelar l’acte administratiu municipal, una demanda que ara no ha estat admesa a tràmit.

Des del PSPV-PSOE de La Vall d’Albaida s’ha valorat positivament esta decisió judicial, “que deixa ben clar al Consorci que no pot forçar la cessió del tractament del fem als municipis de La Vall d’Albaida fins que no es faça públic el pronunciament judicial pendent per part del Jutjat Contenciós número 6, que està estudiant el fons de la qüestió”. Amb aquesta decisió, la justícia no admet les al·legacions presentades pel Consorci em contra de la recollida i tractament del fem que està realitzant la Mancomunitat de Municipis de la Vall d’Albaida.