Qualsevol anàlisi seriós dels dos primers anys
del Govern d’Ontinyent no pot deixar de constatar com ha desaparegut de l’escena
pública la crispació, les males formes i l’autoritarisme dels darrers anys.
D’altra banda, la ciutadania ha apreciat i valorat des del primer moment
l’esforç titànic que ha representat, en plena crisi econòmica i social, tornar a les vies
del trellat i de la gestió eficient un ajuntament com el d’Ontinyent, que havia
descarrilat com a conseqüència de l’embogida i egocèntrica manera d’entendre la
política municipals per part dels anteriors inquilins de la Casa Comte.
Una erràtica forma d’entendre la política que té
capítols tan ominosos com tot allò que ha envoltat el frustrat projecte del nou
hospital d’Ontinyent. De fet, qui es pare a analitzar detingudament aquest
trist capítol s’adonarà quan de perjudicial ha estat per a Ontinyent la
presència al si del poder municipal de persones que només miraren pel seu
interès polític particular. Des del punt de vista econòmic, el cas dels
terrenys de l’hospital, que pot acabar enfonsant l’ajuntament, és l’aspecte més
gravós i lesiu, segons els tècnics. Però políticament són la mentida,
l’autoritarisme i la perversió de les formes democràtiques els detalls més
corrosius.
En eixe sentit, cal destacar que un dels grans
canvis a Ontinyent és que ningú no s’imagina ara un escenari on el Govern
d’Ontinyent, amb l’Alcalde socialista Jorge Rodríguez al capdavant, es dedique
a ocultar, mentir i danyar la democràcia per tal d’aconseguir cap objectiu
polític. Més bé al contrari. La regeneració democràtica impulsada pel nostre
alcalde, basada en el respecte a les regles democràtiques, ha impregnat des del
primer dia l’acció d’un Govern de progrès centrat, això si, en reactivar
l’economia, generar ocupació i, per descomptat, no perdre ningú pel camí.
Dos anys després, l’aposta per la creació de canals
de participació ciutadana com ara els consells de Ciutat, de Cultura o d’Esports,
o l’impuls al Consell Econòmic i Social, dotant-lo de pressupost són fites que
mostren l’aposta per un altra manera de fer política oberta i dinàmica. De fet,
la interacció a les xarxes socials, la transmissió dels plenaris per internet o
la posada en funcionament del wi-fi urbà tenen el reconeixement unànim de la
ciutadania.
Però vull detindre i posar en valor el que s’ha
fet en favor de l’arquitectura democràtica d’un ajuntament modern i del segle
XXI com ha de ser el d’Ontinyent. En contrast amb l’anterior equip de govern
del PP, la transparència en la gestió és màxima, fins al punt d’obrir el debat
dels pressupostos a les associacions i permetre que qualsevol ciutadà puga fer
les seues aportacions mitjançant internet. Els sous dels regidors i personal de
confiança, després de ser retallats en una mitja del 20%, foren publicats a la
pàgina municipal, des d’on es pot demanar qualsevol informació al respecte de
la gestió. A més, l’oposició té accés a qualsevol expedient i es respon als
seus escrits en temps i forma, mentre que la convocatòria de plens
extraordinaris, on l’oposició no pot preguntar ni presentar mocions, han deixat
de ser la norma i ara la majoria de les
sessions són ordinàries, to i que l’oposició pregunta poc: siga perquè ho veuen
tot bé o perquè no es dediquen massa.
Perquè cal fer memòria i recordar d’on veníem. De l’ambient enrarit i tèrbol
generat per l’anterior equip de govern de Lina Insa i Filiberto Tortosa, s’ha
passat a la normalitat democràtica, a tindre una relació natural, i en ocasions
cordial, entre els contrincants polítics. Als plenaris i a la gestió
quotidiana, s’han acabat els atacs a l’oposició, el “ordeno i mando” i el
“estan amb mi o contra mi”. El perniciós i antidemocràtic missatge de bons i
dolents ha donat pas a una acció de Govern respectuosa i participativa.
No obstant, tot açò no s’aconseguix signant un
Decret d’Alcaldia o una nota de comanda. S’aconseguix, primer, perquè ho portem
cadascú dels membres del Govern en el nostre ADN polític, i perquè vivim així
el noble art de la política i ens ho creem. Però sobretot, perquè es té la sort
de tindre al capdavant de l’Alcaldia una persona amb la vàlua professional i
política de Jorge Rodríguez, que té la sana costum de posar per davant els
interessos generals de la ciutat i de la seua gent, als particulars. Pot
semblar una frase recurrent, un enunciat escoltat milers de vegades. En aquest
cas, té la particularitat que és el missatge que embrida tota l’acció d’un Govern
d’Ontinyent, el format pel PSPV-PSOE i Compromís, que ja és exemple de cohesió
i treball lleial i responsable per a molts companys d’arreu del país. Tal
vegada si els anteriors haveren navegat amb eixes coordenades e segur que no
hagueren deixat vora 21 milions de deute bancari, “l’empastrà” dels terrenys
l’hospital o ens havérem estalviat a tots la vergonya de descobrir que quadraven
els pressupostos amb subvencions denegades o amb ingressos milionaris derivats
de llicències d’hospital fictícies.
Sols treballant amb la mirada centrada en allò
que necessiten i anhelen els veïns i veïnes d’Ontinyent les errades, que sempre
hi ha, són menys i més compartides. Dos anys després de Govern de progrés a
Ontinyent, el millor és el que encara està per vindre. Del balanç d’estos dos
anys m’he deixat voluntàriament la part d’allò més tangible i que tant de
treball ens ha costat traure endavant per les raons que tots pode imaginar: el
Pla de Reactivació Econòmica i Foment de l’Ocupació, el superàvit, el Pla
d’Eficiència Urbana, totes les accions de promoció comercial, l’aposta per la
formació universitària i per unir forces amb la nostra Caixa i, com no, tota
eixa tasca que fem regidors, treballadors municipals i gent de
l’associacionisme que conformen la vida quotidiana de la nostra ciutat. Una
ciutat, Ontinyent, que pot, ara si, sentir orgull del seu Govern i que sap que
tot allò que ens queda per fer ho hem de fer entre tots.
Rebeca Torró Soler és portaveu del PSPV-PSOE i
segona tinent alcalde de l’Ajuntament d’Ontinyent
