Un Govern de tots i totes

Qualsevol anàlisi seriós dels dos primers anys del Govern d’Ontinyent no pot deixar de constatar com ha desaparegut de l’escena pública la crispació, les males formes i l’autoritarisme dels darrers anys. D’altra banda, la ciutadania ha apreciat i valorat des del primer moment l’esforç titànic que ha representat, en plena  crisi econòmica i social, tornar a les vies del trellat i de la gestió eficient un ajuntament com el d’Ontinyent, que havia descarrilat com a conseqüència de l’embogida i egocèntrica manera d’entendre la política municipals per part dels anteriors inquilins de la Casa Comte.

Una erràtica forma d’entendre la política que té capítols tan ominosos com tot allò que ha envoltat el frustrat projecte del nou hospital d’Ontinyent. De fet, qui es pare a analitzar detingudament aquest trist capítol s’adonarà quan de perjudicial ha estat per a Ontinyent la presència al si del poder municipal de persones que només miraren pel seu interès polític particular. Des del punt de vista econòmic, el cas dels terrenys de l’hospital, que pot acabar enfonsant l’ajuntament, és l’aspecte més gravós i lesiu, segons els tècnics. Però políticament són la mentida, l’autoritarisme i la perversió de les formes democràtiques els detalls més corrosius.

En eixe sentit, cal destacar que un dels grans canvis a Ontinyent és que ningú no s’imagina ara un escenari on el Govern d’Ontinyent, amb l’Alcalde socialista Jorge Rodríguez al capdavant, es dedique a ocultar, mentir i danyar la democràcia per tal d’aconseguir cap objectiu polític. Més bé al contrari. La regeneració democràtica impulsada pel nostre alcalde, basada en el respecte a les regles democràtiques, ha impregnat des del primer dia l’acció d’un Govern de progrès centrat, això si, en reactivar l’economia, generar ocupació i, per descomptat, no perdre ningú pel camí.

Dos anys després, l’aposta per la creació de canals de participació ciutadana com ara els consells de Ciutat, de Cultura o d’Esports, o l’impuls al Consell Econòmic i Social, dotant-lo de pressupost són fites que mostren l’aposta per un altra manera de fer política oberta i dinàmica. De fet, la interacció a les xarxes socials, la transmissió dels plenaris per internet o la posada en funcionament del wi-fi urbà tenen el reconeixement unànim de la ciutadania.

Però vull detindre i posar en valor el que s’ha fet en favor de l’arquitectura democràtica d’un ajuntament modern i del segle XXI com ha de ser el d’Ontinyent. En contrast amb l’anterior equip de govern del PP, la transparència en la gestió és màxima, fins al punt d’obrir el debat dels pressupostos a les associacions i permetre que qualsevol ciutadà puga fer les seues aportacions mitjançant internet. Els sous dels regidors i personal de confiança, després de ser retallats en una mitja del 20%, foren publicats a la pàgina municipal, des d’on es pot demanar qualsevol informació al respecte de la gestió. A més, l’oposició té accés a qualsevol expedient i es respon als seus escrits en temps i forma, mentre que la convocatòria de plens extraordinaris, on l’oposició no pot preguntar ni presentar mocions, han deixat de ser la norma i ara la majoria  de les sessions són ordinàries, to i que l’oposició pregunta poc: siga perquè ho veuen tot bé o perquè no es dediquen massa.

Perquè cal fer memòria i recordar d’on veníem. De l’ambient enrarit i tèrbol generat per l’anterior equip de govern de Lina Insa i Filiberto Tortosa, s’ha passat a la normalitat democràtica, a tindre una relació natural, i en ocasions cordial, entre els contrincants polítics. Als plenaris i a la gestió quotidiana, s’han acabat els atacs a l’oposició, el “ordeno i mando” i el “estan amb mi o contra mi”. El perniciós i antidemocràtic missatge de bons i dolents ha donat pas a una acció de Govern respectuosa i participativa.

No obstant, tot açò no s’aconseguix signant un Decret d’Alcaldia o una nota de comanda. S’aconseguix, primer, perquè ho portem cadascú dels membres del Govern en el nostre ADN polític, i perquè vivim així el noble art de la política i ens ho creem. Però sobretot, perquè es té la sort de tindre al capdavant de l’Alcaldia una persona amb la vàlua professional i política de Jorge Rodríguez, que té la sana costum de posar per davant els interessos generals de la ciutat i de la seua gent, als particulars. Pot semblar una frase recurrent, un enunciat escoltat milers de vegades. En aquest cas, té la particularitat que és el missatge que embrida tota l’acció d’un Govern d’Ontinyent, el format pel PSPV-PSOE i Compromís, que ja és exemple de cohesió i treball lleial i responsable per a molts companys d’arreu del país. Tal vegada si els anteriors haveren navegat amb eixes coordenades e segur que no hagueren deixat vora 21 milions de deute bancari, “l’empastrà” dels terrenys l’hospital o ens havérem estalviat a tots la vergonya de descobrir que quadraven els pressupostos amb subvencions denegades o amb ingressos milionaris derivats de llicències d’hospital fictícies.

Sols treballant amb la mirada centrada en allò que necessiten i anhelen els veïns i veïnes d’Ontinyent les errades, que sempre hi ha, són menys i més compartides. Dos anys després de Govern de progrés a Ontinyent, el millor és el que encara està per vindre. Del balanç d’estos dos anys m’he deixat voluntàriament la part d’allò més tangible i que tant de treball ens ha costat traure endavant per les raons que tots pode imaginar: el Pla de Reactivació Econòmica i Foment de l’Ocupació, el superàvit, el Pla d’Eficiència Urbana, totes les accions de promoció comercial, l’aposta per la formació universitària i per unir forces amb la nostra Caixa i, com no, tota eixa tasca que fem regidors, treballadors municipals i gent de l’associacionisme que conformen la vida quotidiana de la nostra ciutat. Una ciutat, Ontinyent, que pot, ara si, sentir orgull del seu Govern i que sap que tot allò que ens queda per fer ho hem de fer entre tots.

 

Rebeca Torró Soler és portaveu del PSPV-PSOE i segona tinent alcalde de l’Ajuntament d’Ontinyent