“La política industrial ha d’acabar amb el
cafè per a tots i recolzar directament a les empreses i no als sectors”. Així
ho manifestava ahir a Albaida el Secretari d’Indústria dels Socialistes
Valencians, Jorge Rodríguez, en una conferència organitzada per l’Institut
d’Estudis Econòmics Ignasi Villalonga. Agrupades baix el títol “La
indústria necessària: Un nou model econòmic valencià”, Jorge Rodríguez aportava
tota una sèrie de dades que constaten que el declivi de l’economia valenciana
es deu al model econòmic impulsat per el PP des de la seua arribada a la
Generalitat, que va posar fi a un període d’impuls a la indústria per part dels
governs socialistes que ara estos volen recuperar adaptant-lo als nous temps, apostant per la innovació.
A la seua
intervenció, el Secretari d’Indústria del PSPV feia en primer lloc un repàs per
la política industrial dels socialistes als 89 i 90: “va ser una primavera de
la indústria valenciana. Instituts tecnològics, l’Impiva, el Sepiva, l’Institut
Valencià de Turisme, els instituts per a l’exportació...Tot allò es va muntar
en l’època de Lerma i el PP ho s’ho ha carregat o no li interessa. Els números
estan ahí: Els socialistes deixàrem el pes de la indústria en el 26% i ha caigut
fins al 13%”.
Segons informes
de la pròpia Generalitat, entre els anys 1995 i 2000 (el primer lustre de
govern del PP) els valencians pararen d’apropar-se als nivells de renda mitjana
dels europeus, i a partir d’eixe any, en plena eufòria immobiliària, fins i tot
es va enregistrar un retrocés en termes relatius: en 2006, faltant encara dos
anys per a la crisi, el nivell mig del PIB per càpita valencià havia quedat per
davall de l’any 2000.
Jorge Rodríguez
destacava que “l’absència d’una política industrial per part del PP i la seua
obsessió pel sector immobiliari i els grans events ens han deixat amb les
vergonyes econòmiques al aire: sense un sector financer propi després del
saqueig de les caixes, sense un teixit industrial potent i amb uns instituts
tecnològics tremolant pel deute que manté el Consell amb ells”, assenyalava. De
fet, a la gira per la indústria valenciana organitzada pels socialistes “hem
constatat que el desànim i la desconfiança de l’empresariat cap a la
Generalitat és tant elevat com grans són les ganes que mostren d’eixir d’esta
situació”.
Front açò, els socialistes aposten
per rellançar la indústria tradicional,
però de segona generació. Jorge Rodríguez posava com a exemples d’actuació dels
pels socialistes el Pla de de Reactivació Econòmica i Foment de l’Ocupació
d’Ontinyent o el Foro d’Innovació Tecnològica ImàsT posat en marxa a la ciutat,
“on les més de 20 empreses locals participants han estat o estan vinculades al
tèxtil. És a dir, la innovació és l’evolució natural de la nostra indústria
tradicional”.
Després que el PP haja adreçat les
ajudes públiques als sectors més que a les empreses, “la proposta dels
socialistes és que la política d'ajuda es bolque en el suport de les noves
estratègies i models empresarials que hem identificat com a més innovadors”.
D’aquesta manera, es planteja la millora dels serveis de gestió d'ajudes
públiques; l’impuls a programes que ajuden a aconseguir els objectius; el
foment de les relacions amb països emergents, afavorir la reconversió o potenciar
un canvi de l’esquema de valors a la compra del consumidor final.
Jorge Rodríguez incidia en què “vist el que hem vist i amb l’experiència que ens dóna haver
governat, els socialistes estem en disposició de plantejar polítiques per recuperar el pes de la indústria dins del
PIB valencià. Com s’ha demostrat, el declivi de la indústria tradicional va
aparellat a la caiguda de la riquesa mitjana dels valencians; el nostre país
serà industrial o no serà”, concloïa.