Jorge Rodríguez: “la política industrial ha d’acabar amb el cafè per a tots i recolzar directament a les empreses i no als sectors”

“La política industrial ha d’acabar amb el cafè per a tots i recolzar directament a les empreses i no als sectors”. Així ho manifestava ahir a Albaida el Secretari d’Indústria dels Socialistes Valencians, Jorge Rodríguez, en una conferència organitzada per l’Institut d’Estudis Econòmics Ignasi Villalonga. Agrupades baix el títol “La indústria necessària: Un nou model econòmic valencià”, Jorge Rodríguez aportava tota una sèrie de dades que constaten que el declivi de l’economia valenciana es deu al model econòmic impulsat per el PP des de la seua arribada a la Generalitat, que va posar fi a un període d’impuls a la indústria per part dels governs socialistes que ara estos volen recuperar adaptant-lo als nous temps, apostant per la innovació.

A la seua intervenció, el Secretari d’Indústria del PSPV feia en primer lloc un repàs per la política industrial dels socialistes als 89 i 90: “va ser una primavera de la indústria valenciana. Instituts tecnològics, l’Impiva, el Sepiva, l’Institut Valencià de Turisme, els instituts per a l’exportació...Tot allò es va muntar en l’època de Lerma i el PP ho s’ho ha carregat o no li interessa. Els números estan ahí: Els socialistes deixàrem el pes de la indústria en el 26% i ha caigut fins al 13%”.

Segons informes de la pròpia Generalitat, entre els anys 1995 i 2000 (el primer lustre de govern del PP) els valencians pararen d’apropar-se als nivells de renda mitjana dels europeus, i a partir d’eixe any, en plena eufòria immobiliària, fins i tot es va enregistrar un retrocés en termes relatius: en 2006, faltant encara dos anys per a la crisi, el nivell mig del PIB per càpita valencià havia quedat per davall de l’any 2000. 

Jorge Rodríguez destacava que “l’absència d’una política industrial per part del PP i la seua obsessió pel sector immobiliari i els grans events ens han deixat amb les vergonyes econòmiques al aire: sense un sector financer propi després del saqueig de les caixes, sense un teixit industrial potent i amb uns instituts tecnològics tremolant pel deute que manté el Consell amb ells”, assenyalava. De fet, a la gira per la indústria valenciana organitzada pels socialistes “hem constatat que el desànim i la desconfiança de l’empresariat cap a la Generalitat és tant elevat com grans són les ganes que mostren d’eixir d’esta situació”.

Front açò, els socialistes aposten per rellançar la indústria tradicional, però de segona generació. Jorge Rodríguez posava com a exemples d’actuació dels pels socialistes el Pla de de Reactivació Econòmica i Foment de l’Ocupació d’Ontinyent o el Foro d’Innovació Tecnològica ImàsT posat en marxa a la ciutat, “on les més de 20 empreses locals participants han estat o estan vinculades al tèxtil. És a dir, la innovació és l’evolució natural de la nostra indústria tradicional”.

Després que el PP haja adreçat les ajudes públiques als sectors més que a les empreses, “la proposta dels socialistes és que la política d'ajuda es bolque en el suport de les noves estratègies i models empresarials que hem identificat com a més innovadors”. D’aquesta manera, es planteja la millora dels serveis de gestió d'ajudes públiques; l’impuls a programes que ajuden a aconseguir els objectius; el foment de les relacions amb països emergents, afavorir la reconversió o potenciar un canvi de l’esquema de valors a la compra del consumidor final.

Jorge Rodríguez incidia en què “vist el que hem vist i amb l’experiència que ens dóna haver governat, els socialistes estem en disposició de plantejar polítiques per  recuperar el pes de la indústria dins del PIB valencià. Com s’ha demostrat, el declivi de la indústria tradicional va aparellat a la caiguda de la riquesa mitjana dels valencians; el nostre país serà industrial o no serà”, concloïa.