Joan Olmos: “el futur passa per rehabilitar el paisatge i construir les ciutats mirant cap a dins”

Un canvi a la política territorial és “imprescindible” per al futur del País Valencià. Aquesta seria la principal conclusió de la conferència “(Des) Govern del Territori. Conseqüències polítiques, econòmiques i ambientals” organitzada ahir dimecres a València per Joves Socialistes del País Valencià al Teatre Micalet de València, on els professors Joan Olmos i Joan Romero van analitzar l’origen i les conseqüències de la “febre immobiliària” viscuda als últims anys. Una situació que el presentador de l’acte, el Secretari de Moviments Socials, Medi Ambient i Desenvolupament Rural de JPSV, Rubén Gomar, definia com un “maremàgnum d’especulació propiciada pel Govern de José Maria Aznar, que, per la seua situació geogràfica privilegiada, va situar el País Valencià a l’epicentre del volcà”.

Joan Olmos, Doctor Enginyer de Camins i professor Titular d’Urbanisme a la Universitat Politècnica de València (UPV), va destacar que “el futur passa per rehabilitar el paisatge i el nostre territori, establint límits al creixement i mirant amb major intensitat cap a l’interior de les nostres ciutats; des de dins”. Per a Olmos: els excessos a l’urbanisme van tenir dues fites destacades al seu origen: La llei de 1998 que va declarar tot el sòl urbanitzable (menys el protegit); i la LRAU (llei reguladora de l’activitat urbanística) , que va establir la regulació dels PAI, construccions aïllades de les ciutats. Pel que fa a la política d’infraestructures, va ser crític amb la construcció de l’AVE, al qual s’han gastat 45.000 milions d’euros “sense comptar amb una memòria justificativa adequada, tenint com a resultat una infrastructura que sols utilitza un 10% d’usuaris, i que ha produït segregació social i impactes en el medi irreversibles”. 

Pel que fa a Joan Romero, el catedràtic de Geografia Humana per la Universitat de València (UV) va fer girar la seua intervenció al voltant de la “baixa cultura territorial i democràtica”, una “incultura de com s’entén el territori i el país, no sols a l’esfera política sinó a la societat”. Les institucions, denunciava  “sabien com anàvem a acabar però no van fer res. Espanya deu 3 bilions d’euros principalment en deute privat, i ara no els pot tornar”. La corrupció lligada a l’urbanisme va degenerar en un context al qual aquesta es va fer sistèmica, estructural i general. “Es tracta d’un problema de cultura política, democràtica i territorial. Cal treballar en l’emergència d’una nova cultura per a evitar cometre els mateixos errors del passat. Cal liderar un projecte alternatiu pel que fa al govern del territori”, concloïa Romero. L’acte va donar pas a un debat amb el públic assistent moderat per Laura Simó, responsable de Política Municipal de JPSV.