Els socialistes de Benigànim reclamen a Puchades “respostes clares i responsabilitats” sobre l’ús irregular dels telèfons mòbils de l'Ajuntament

Els socialistes de Benigànim han reclamat a l’Alcalde de Benigànim, Juan Puchades (PP) “respostes clares i responsabilitats” sobre l’ús irregular dels telèfons mòbils municipals. A l’últim plenari,  al qual el regidor del PP Andrés Moscardó va dir varies vegades que “si calia demanaria disculpes” sobre aquest assumpte, els socialistes van insistir en què “mentir a l’oposició durant quatre mesos i dos plenaris, i pagar amb diners de tots un pamflet per enganyar a la població no pot quedar tan sols amb una disculpa: aquesta ha d’anar acompanyada d’una dimissió”.

En l’apartat de precs i preguntes de l’últim ple, el regidor Cristòbal Barceló va acusar de cínics al membres de l’equip de govern del Partit Popular, deixant clar que les explicacions sobre l’ús dels telèfons mòbils “són insuficients” i que “no es tracta d’un tema personal ni de persones, sinó d’anomalies en l’ús de recursos públics utilitzats per  càrrecs públics”.

El grup socialista explica que des que van plantejar aquest tema en un plenari, han tingut quatre reunions amb membres de l’equip de govern a instància d’aquests, i en totes “sempre han eixit amb mitges veritats i respostes inverosímils com que un regidor no sap com el seu mòbil envia sms o que com els telèfons de substitució són gratuïts no cal dir més coses”.

El regidor explicava que en setembre de l’any passat el regidor del PP Andrés Moscardó es reunira amb el comercial de Vodafone per solucionar el tema de subscripcions a diferents serveis (Movilisto, SexyTV) i pel el consum desmesurat d’alguns mòbils dels regidors: “És més, sembla que va ser el mateix regidor del PP el que a instàncies del comercial es posa en contacte amb l’empresa per solucionar les subscripcions, ja que no podia fer-ho el propi comercial.  Però en canvi, quan en el Ple de gener el  grup socialista pregunta per primera vegada per aquest tema, “Andrés Moscardó diu no saber res i no dubta en dir que el grup socialista s’havia d’haver fixat en que no pagaven res, les factures eren de zero euros, gràcies a la seua gestió. Això és de ser cínic i mentider”.

Cristòbal Barceló preguntava al regidor de Joventut, Festes i Turisme que aclarira els sms i mms enviats des del seu mòbil a persones o serveis que poc tenen a veure amb el seu càrrec, demanant així mateix a l’alcalde que aclarirà si era possible dir qui utilitza o on estan els 35 mòbils de substitució que s’han demanat en els últims 18 mesos. Davant aquestes dues preguntes Puchades, una vegada més no va deixa parlar al regidor i va contestar amb evasives i recorrent a l’atac, “enlloc de dir les coses clares, que és el que demanàvem i no han fet en cap moment, preferint liar a la gent repartint un pamflet pel poble pagat amb diners de tots per tirar balons fora i eludir les seues responsabilitats”, expliquen els socialistes.

Opinió: Eren les Primàries, estúpids!

Poc abans de les eleccions de 1992, Bush (pare) era considerat imbatible per la majoria dels analistes polítics, fonamentalment a causa dels seus èxits en política exterior, com la fi de la Guerra Freda i la Guerra del Golf Pèrsic; la seva popularitat llavors havia arribat al 90% d'acceptació, un rècord històric. 

En aquestes circumstàncies els assessors electorals de Bill Clinton, van assenyalar que aquest havia d'enfocar sobre qüestions més relacionades amb la vida quotidiana dels ciutadans i els seus necessitats més immediates. Per tal de mantenir la campanya enfocada en un missatge es va pegar un cartell a les oficines centrals amb tres punts escrits:

 

-Canvi vs més del mateix
-Es l'economia, estúpid
-No oblidar el sistema de salut

Tot i que el cartell era només un recordatori intern, la frase es va convertir en una mena d'eslògan no oficial de la campanya de Clinton, que va resultar decisiu per modificar la relació de forces i derrotar Bush, cosa impensable poc abans.El fracàs a les eleccions europees sols han fet mes pales del que jo ho era la perduda de confiança i de credibilitat que pateix el partit desde aquell fatídic 12 de Maig de 2010 on Zapatero es va plegar als interessos europeus. No hi ha que enganyar-se ni enrocar-se en excuses bizantines que ningú entendria. Aquell va ser el punt d’inflexió, però han segut els hereus més que l’herència els que han permès i son responsables del estat actual del socialisme espanyol.

Si es important el diagnòstic, ho es més analitzar les causes. El conjunt de forces progressistes supera de manera ampla a les de dreta i/o centre dreta;  lideratges nous i joves sorgeixen amb força, no sols el cas de Podemos amb el seu messiànic líder, si no Susana Diaz que, dins del socialisme i amb la mateixa “herencia” que abans comentava, arrasa a Andalusia; finalment hi ha un càstig als partits clàssics, no sols al Psoe i el PP si no també IU al que Podemos “planta cara”.

 

Una vegada fets els anàlisis pertinents el que es realment vital es saber com afrontar aquest resultat. Que hem de fer els socialistes per recuperar la confiança i la credibilitat de la societat? Per a mi sols hi ha un camí que ens torne a convertir en el referent social dels progressistes d’aquest país. Aquest camí te tres elements principals:

 

-El canvi de lideratge. Alfredo Perez Rubalcaba no podia continuar següent ser el cap visible que representara el socialisme espanyol ni un segon mes. La societat i el moment històric demanen noves respostes a nous problemes i diferents maneres de relació entre governant i ciutadà que Rubalcaba no podia representar. Ell també ho va entendre així i el dilluns va tancar la seua etapa.

 

-Un altre element es tindre un posicionament nítidament d’esquerres. La coherència i el compromís ideològic es el que diferencia a un líder d’un gestor, el primer te una visió d’una societat a la que vol arribar, el segon sols te una sèrie d’elements (patrimoni, recursos, etc.) que, en el millor dels casos, ha de cuidar. Aquest compromís i coherència s’han de mantindre per damunt de costos tants personals com electorals, perquè aquells que confien en nosaltres a través del seu vot podran entendre mes o menys una equivocació, però el que mai acceptaran es una “traïció”. 

 

La llibertat, la igualtat i la justícia social son les nostres arrels, la nostra identitat i la nostra meta tot en un, i no deu haver-hi cap circumstancia on açò no siga prioritari o  a on es puga oblidar, tant en públic com en privat. Els militants socialistes volen una república federal laica com a model d’estat i els òrgans de direcció no deuen ni amagar-ho ni anestesiar aquesta pulsió, ben al contrari, hi ha que reivindicar-la i defendre-la sempre que es puga. La recerca del mític “centre polític” ens dura a un forat negre en el que sols podem desaparèixer.

 

-Finalment com a últim element, les Primàries Obertes. Eixa es la clau del formula. El rearmament ideològic o el canvi de lideratge abans esmentats son possibles dins dels paràmetres de qualsevol partit clàssic. El secretari general ha plantejat la seua dimissió i el pertinent congres extraordinari d’on pot eixir una nova línea d’actuació i un nou referent del socialisme possiblement jove i, a priori, atractiu electoralment. Però això no canviaria res. El ciudatà interpretaria, erròniament o no, que els “aparatos” politics, una vegada més, no conten amb ell per triar els seus representants ni el projecte que representen. Per a d’ell seria “més del mateix” amb un nou envoltori. Es per això que les Primàries han de ser Immediates i el mes Obertes possibles. Congres si, però desprès de les Primàries. La ciutadania no pot esperar ni un minut més a que el PSOE dirimeixca les seues cuites internes; els militants i simpatitzants no podem perdre mes temps en “batalles de saló” mentre veguem que el partit dels nostres avis, dels nostres pares, es desfà en un atac d’“ombliguitis”. Posteriorment a canviar de lideratge donem-li a la gent les ferramentes, no per ajudar-nos a refer un nou projecte, si no per a que ells els dirigeixquen i nosaltres sols sigam el instrument que el fem possible.

Tenim una oportunitat per transformar, novament, el nostre país. Que el representant d’un dels partits majoritaris siga escollit per tota la societat i no per una oligarquia marcaria un abans i un desprès a la historia de la nostra jove democràcia.No deixem que el nostre partit es converteixca en irrellevant i al preguntar-nos on hem errat algú ens responga “Eren les Primàries, estúpids!”

Antonio Esquinas
Sec. d’Acció Electoral del PSPV-PSOE de la Vall d’Albaida

Els socialistes de Quatretonda destaquen les europees demostren que al municipi “la majoria és d’esquerres i ja no creu en el PP”

Els socialistes de Quatretonda han destacat que els resultats de les eleccions europees demostren que al municipi “la majoria és d’esquerres i ja no creu en el PP”, un escenari davant el qual “tots els progressistes del poble hem de ser seriosos per fer possible un canvi de govern absolutament necessari a l’Ajuntament”.

El portaveu del Grup Municipal Socialista a Quatretonda, David Mahíques, ha explicat que el fet que entre els vots recaptats per PP i UPyD sols sumaren el passat diumenge un 34% dels electors, mentre les principals formacions d’esquerres (PSOE, Primavera Europea, EUPV i Podemos) assoliren un 57%, “demostra que la majoria dels votants de Quatretonda ja no creu en el PP”. 

Un context davant el qual ha destacat la importància de que els electors progressistes que han fragmentat el seu vot en estes eleccions, i també els electors que han optat per abstenir-se a estos comicis, “siguen conscients del treball i les propostes que estem fent els socialistes a l’oposició, i en cap cas es deixen enganyar per la tàctica que ja vam advertir que va a seguir el PP al primer semestre de 2015: van a gastar a corre-cuita i en precampanya electoral els diners del superàvit aconseguit a costa de mantenir alts els impostos tot i que no feia falta, uns diners que podien haver invertit en crear ocupació com proposàvem els socialistes o rebaixar deute, però per als que tenen altres plans”, advertia.